Gamarús de luxe

Seguint amb els gamarussos de quatre rodes, avui m'en trobo amb un d'especial interés. El gamarús de luxe. Aquell que demostra que pot a base de be amb tota la xul·leria que confereix una cartera ben plena (o una gestió de crèdits d'alló més sucosa).

Una parelleta, no precissament de mitjana edat, sino més joves (així com el Beckham i la pija, per entendrens) al meu costat, fent cueta a l'autopista, abans i despres del peatge, amb semejante carro com el de la foto. Afortunadament no l'he vist amb les ales obertes... ja era prou espatarrant... La qüestió es que per mes cavallets que aquesta bèstia dugui a l'interior (calculo que potser 500CV), el carallot en qüestió, perdó, el gamerús de luxe, tenia que esperar i esperar... La finestreta abaixada (potser l'aire condicionat era un extra i no en tenia per tot...), i arrancant i parant com tot fill de vehí. Desde el seu luxos cotxet fins al camió més atrotinat, passant per un servidor i tants d'altres amb els seus vehicles de diversa índole (i preu). Tots feiem cua. Democràticament.

El fet no tindria més importància si no fos per dos detallets que l'han convertit en gamerús de plé dret. En un moment donat, tot i estant totalment parat, el xicot ha activat el que podriem dir, aleró del darrera, una parida de la Mercedes en aquest model, que eleva una part de la cua posterior, fent-ne un aleró (em pregunto quina força tindrà la frontisa per fer algun efecte aerodinàmic...). Una xul·leria noi! En parat ens saludaba amb el flap com si anes a sortir volant! El segon detallet, i més propi d'un quillo amb un cotxe tuneao ha estat quan ja passat el peatge, i fent cua com tothom altre cop... ha començat a donar acelerons amb tots els carburadors que aquesta maravella deu dur a dins. BROOOMMM! BRRRROOOOOMMMMMM!!!! Coi, això que ho faci la canalla vale nen! però un tio fet i dret? en plena caravana???? Au vinga titot! T'has guanyat el títol a pols! Gamarús de luxe!!!! I no s'en parli més...

El quatre potes, perdó, el quatre rodes

Tot i que de fet només volia retratar el gamerús de la vida digital, no em queda més remei. El quatre potes, millor dit, quatre rodes, ha de fer la seva presència. Me'l trobo cada dia, vulgui o no, a la carretera. No tots són iguals, ni hablar... hi ha tipus per aborrir.

Avui podria parlar-ne de dos. La nena-tú-vales-mucho-(menos-pa-condusí) i el som-hi-nois-tinc-un-camió-de-tres-parells.

El primer tipus ja està tipificat fa anys. Les dones al volant... en fí, no diré rés més. Hi ha honroses excepcions, segur que sí (sí home sí, no siguis dolentot!) però renoi... per qué cada cop que veig una bestiessa de les d'època a la carretera resulta que es una dona? Casualitat... Potser. Avui una de grossa. Surto del peatge, pel meu carril, l'esquerra (donat que paso per la Via T) i, oh sorpresa... un Golf de l'any de la pera, per evitar empotrar-se en un trailer (de fet, el fré serveix per aquesta tasca, per no fotra-se-la), fa una ziga-zaga i m'el trobo devant meu en un segon. Maco!!!! Apa nen, frena... (que tú saps per qué serveix el pedal) i menga't la bilis.... A una velocitat igual a la del trailer.... avança segura i ferma... Era una dona. Em mira amb cara de boja quan l'avanço. Però reina meva! Qué fas?? Si avances, fes-ho be!!!!!!

El segón, el camioner ufanos, aquell que porta 500 CV sota el cul i una pila de tones al darrera espitjant-lo, és el més perillos. Avança a un altre col·lega, amb una cuba plena i pesant. Però un fa pel carril esquerra (hi ha dos on passa l'acció) i a menys de 70Km/h, sense mirar ni per un moment si podia molestar a algú.... Qué carai! Ja frenaras!!!!! Doncs sí, ho he fet o si no em menjo fins la cabina del malait camió!!!! Un cop avançat, el tipus ni cas tú.... ell feliç. Una L el delataba. És del tipus ignorant-enginyos, però a la carretera!!!

Aneu amb vint ulls... perquè el perill és allà fora....

En Dilbert té raó

Dilbert, el personatge d'en Scott Adams, el tipus que es va cansar de pasar-se el dia clapant a la feina i va decidir fer-hi una tira còmica sobre els més foscos aspectes del management... Be, de fet l'inventor del Principi d'en Dilbert, que afirma que tots som idiotes... Us el presento així, en format breu, amb la tira que he rebut avui mateix. No per treure-li cap profit eh! no no... es que val la pena... Sembla feta a mida dels gamerussos de tipus 3, que algun dia ja tocarem... Cal dir qui són? :D

Tú mira, i si no saps anglés, és que ets un gamerús de tipus 4!!! ;D

Sentències mortals

No hi ha sistema a prova d'ignorants...
...perquè els ignorants són molt enginyosos!

Com a proves, els gamerussos d'ahir i avui. Del passat, alguns que han passat a ser lllegendes urbanes, com aquell paio que va posar un got de café encastrat a la safata del CD-ROM i després trucaba dient que "el posagots s'ha avariat". O aquell que trucaba desesperat perquè els disquets de la còpia de seguretat "no sortien" de la disquetera. Esclar, el molt animal els va empotrar entre les ranures que deixaba la disquetera i el xassís. Tres discos, un darrera l'altre, van entrar dins de la caixa del PC... Sort que eren discs flexibles de 5 1/4"...

El gamerús ignorant és un tipus fantàstic, plé d'imaginació. Allà on no arriba el seu coneixement, arriba la seva inconsciència més innata. Si tú has previst que l'usuari no pitji una tecla, ell pitjarà totes les altres, totes alhora, només per veure qué passa. Si tú penses que a ningú li pot passar pel cap tancar l'ordinador mentre s'està actualitzant tota la facuració en temps real, no has comptat amb la definitiva actuació del fuster de torn que està darrera la taula, posant-hi un endoll nou o qualsevol altre cosa... i li fa nossa el cable del PC, el treu i punt... Quan el mires amb cara d'assasí, el màxim que pot dir és "ui! que el torno a enxufar?". No home, fes-li un nús i pleguem tots...

Hi ha un ventall impressionant de malifetes d'ignorants caxondos i amb molta imaginació. Quan et pares a pensar potser els rars i extranys som nosaltres. Potser sí tú! Potser no hauriem de posar-nos tan nerviosos davant el que fa el gamerús quan desferma tota la seva energia vital.

Compte amb els ingnorants. Foragiteu-los de casa vostre!!

Sinónims

Els americans, que són molt llestos (com bons gamerussos que són), tenen una pila de termes per diferenciar tipus de gamerussos dins de la Societat de la Informació.

Alguns no tenen una descripció molt clara, com el tipic troll, esser tòxic on els hi hagi, que només es dedica a fer la vida impossible a tot aquell que troba en el seu camí. Intoxiquen foros, llistes, missatges, grups, comunitats senceres si cal. El seu únic objectiu és ser vist i aclamat. I si, és aclamat, per torracollons!

Dels termes que en podem treure el entrallat hi ha els següents:

geek: una persona inepte, inútil. Curios. Això pot quadrar amb alguns comportaments dels gamerussos. Però un geek també és un tipus realment boix per la tecnologia, del tipus que sigui.

lamer: aquest seria el personatge inepte, socialment parlant. Aplicat al tema que ens ocupa, no hi ha rés pitjor. I no per altre motiu que aquest: és irrecuperable. No hi ha qui el pugui canviar. Si et trobes un lamer al mig del camí, dona la volta, marxa, corre!

sucker: una traducció directe i sencilla seria imbécil. No li donem més voltes.

dork: si us dic que és sinonim de penis és fàcil entendre que també és un sinònim de persona insociable, inadaptada i inepte. Maco, molt maco.

nerd: aquest és inteligent, pero insociable, indaptat, potser amb el temps pot canviar i integrar-se. Inteligent, ho he dit ja? Doncs a veure si aquest caparró el feu anar per alguna cosa més que estudiar!!!!

I tú de quin tipus ets? Potser de cap, si tens sort.

Tipus

No tots els gamerussos són iguals. No. Hi ha diferents tipus i classes. És difícil enumerar-los tots de cops, aixì doncs ni ho intentaré. Simplement aniré identificant-los a mesura que ensopegui amb ells, els trobi a la xarxa, o Deu no ho vulgui, em capturin!

Tipus "Ho sé tot... o quasi".

És un dels tipus més polivalent. Ignorant del que cal que sapiga, sap més que ningú de tota la resta. No calla, no admet mai ser replicat sense contrarèplica. Sempre vol tenir la última paraula. Encari que sigui "pa ti el pollo". La seva utilitat inmediata és zero. O sigui, cap. No cal. No ens treu la feina del mig, tot al contrari, ens en dona més. Em de fer la nostra i la seva, i en aquest segon cas, potser fins hi tot dos cops, un per desfer les seves malifetes, i la segona per fer la tasca correcte.

El gamerús HSTOQ és realment estressant. No es dona mai per vençut, així doncs, si el tens a la vora, et desesperaras, et treurà de pollaguera... Tú estaras fent la teva feina, o potser passant l'estona, pensant en les teves coses... i plop! et vindrà amb alguna collonada preguntnat-te qualsevol minucia... Tú per dins penses, "per qué pavrots es va crear el Google?" O la Viquipèdia, o el diccionari Rances tú.... O les escoles de Primaria! Par favor!!!!!

La tècnica del FAQ abans de preguntar -i cagar-la- sembla que no arrela entre els gamerussos de tipus HSTOQ. No. Simplement tocan els collons i es queden tan amples, i feliços. Si, ells són feliços. Tú no, tú t'amargues la vida, penses mil maneres de desfer-te'n, potser arribes a tenir malsons i plans criminals.... Si. El gamerús està guanyant-te la partida... Treute'l del cap!!!! Posa la música més alta, canvia de lloc, marxa.... oblida'l! Si no, s'en menjarà el cervell com si fos un cuc dins les orelles... crac crac crac!!! i faras una bestiesa....

Consell: si tens un gamerús de tipus HSTOQ aprop, o te'l treus del damunt (a base d'osties, o qualsevol altre mètode, tot hi val) o marxes ràpidament cap un altre lloc. Lluny. Llunyà. Remot!!! Estas en greu perill de bogeria si no ho fas...

Gamarús, definició

El gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota (cat. occ.), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca) i miloca -per bé que aquest darrer terme sol designar, a gairebé pertot, el mussol pirenenc o Aegolius funereus-, (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Això és el que diu la Viquipèdia... però aqui no parlarem de bestioles en el sentit estricte de la paraula, si no de personatges que invaeixen la nostra vida diaria. Els gamerussos socials. Aquells que ens amoinen la tasca, el pensament i la vida mateixa. Lluny de ser conscients del que fan, encara tenen el valor de fer-se veure més del que toca. I no diuen rés de bo, ni fan, però s'hi fixen molt.... I no confondre mai un gamerús amb una òliva o un mussol, tot i que això poden ser nivells evolutius en segons quins exemplars. Ho anirem veient. Sense pressa, i sense pausa. Cal estar preparat...