Adictes

Ara resulta que som adictes. Adictes a qualsevol cosa. La darrera, al Facebook les p·"%··%$.

Et trobes un dia que una personeta té una enganxada amb la cúpula del Carallibre, per haver-se queixat o per haver deixat anar com a una vintena de missatges seguits (cosa que és considera flooding*, i per tant fora de lloc). Doncs mira tú que en poques hores és munta un pollastre dimensional que no s'ho creu ni Déu que baixi del Cel. Jo pel mig vaig i proposo una vaga de brassos caiguts, i que el proper 1 de Maig ningú es connecti al Facebook. 24 hores. Un dia. Vamos! poca cosa! A més, l'1 de Maig és festa nois i noies... aneuvosen a pendre l'aire a la muntanya!!!

Doncs. No. Esgarrifances i crits, "yo no puedo estar sin él!!!!!". Osti, que no és l'Scotcht Brite això!!!!

Adictes. Adictes? O curts mentals? GAMARUSSOS!!!! Que no es pugui un desconnectar del Facebook ni un sol dia és patètic. Ens demostra que El Teléfono de la Esperanza no era inútil, que encara avui dia hi ha gent que no té la prou maduressa mental per anar solet pel món. Que necessiten els seus "amics" tot el dia. Si lleguim la història del Facebook i el seu origen, és inversemblant el que avui dia passa. Però tot i així, passa!

Preocupant. El pitjor es que ara els gamarussos estan en xarxa! Es multiplican!!! Visca las relacions humanes!!!! Són tan profundes... oi?

Fins i tot s'en fan pel·licules tú....

L'Execudivo

Fa una pila d'anys, algú una mica intel·ligent va escriure un llibre anomenat "El Ejecudivo". Parlo de'n Javier Perez-Villar i del seu llibre publicat a Madrid al 1981. Al marge del personatge, que podeu seguir al seu blog personal: http://javierperezvillar.blogspot.com/ us vull parlar d'aquest tipus de cap o "jefe" que es correspon força amb la idea principal del llibre.

Per qué ejecudivo? Un bonito palabro. Si. El seu origen és la fusió entre executiu i divo, ni més ni menys. La funció dels primers gairebé tothom la sap. La dels segons, també, amb un component clar: els escarafalls i l'espectacle. Aquí és on entra l'execudiu. És un personatge que fa molt de soroll, es mou amunt i avall, demana feina a tothom, demana resultats a tothom, i ell... bàsicament no fa rés. Excepte anar amunt i avall, demanant feina a tothom, etc. Mira, hi ha llocs en que això fins i tot funciona. Cal tenir una persona així, que no tingui massa mirament al fer rutllar als altres. Però també és cert que cal una certa habilitat i ma esquerra, si no....

... si no, es passa a ser un Gamarús. El Gamarús Escarafallaire, o dit d'altre manera, el Bufó del Regne Emprenyador.

Aquest vol ser un execudiu, però en realitat el que vol es no fotra ni brot. Jugar tot el dia, en qualsevol sentit de la paraula, pasar l'estona, i donar pel sac a tot el qui trobi pel mig. Demana feines sense parar, sense pensar si són factibles i si es tenen els recursos necessaris. Demana resultats a l'endemà mateix, com si la Força estes amb nosaltres i ens dones superpoders. Sempre va "estressat", amunt i avall, arramblant amb tot el que troba pel mig, sigui un treballador, un col·lega, o una taula o paperera. Ho fa malbé tot per maldestre, ho putineja tot sense cap mirament. En fí, una joia nens. En aquests casos, el millor és la ignorancia i la indiferencia. I tal com deia aquell.... "papa, que és pitjor, l'ignorancia o la indiferencia?" amb la millor resposta possible "ni ho sé ni m'importa".

Roc a la faixa xatos... Si us trobeu amb un Gamarús Escarafallaire, ja saveu.... o fugiu o li foteu un roc al cap, ràpid, fort i sense cap tipus de remordiment. Pam! I fora patir tú...

Gamarús de luxe

Seguint amb els gamarussos de quatre rodes, avui m'en trobo amb un d'especial interés. El gamarús de luxe. Aquell que demostra que pot a base de be amb tota la xul·leria que confereix una cartera ben plena (o una gestió de crèdits d'alló més sucosa).

Una parelleta, no precissament de mitjana edat, sino més joves (així com el Beckham i la pija, per entendrens) al meu costat, fent cueta a l'autopista, abans i despres del peatge, amb semejante carro com el de la foto. Afortunadament no l'he vist amb les ales obertes... ja era prou espatarrant... La qüestió es que per mes cavallets que aquesta bèstia dugui a l'interior (calculo que potser 500CV), el carallot en qüestió, perdó, el gamerús de luxe, tenia que esperar i esperar... La finestreta abaixada (potser l'aire condicionat era un extra i no en tenia per tot...), i arrancant i parant com tot fill de vehí. Desde el seu luxos cotxet fins al camió més atrotinat, passant per un servidor i tants d'altres amb els seus vehicles de diversa índole (i preu). Tots feiem cua. Democràticament.

El fet no tindria més importància si no fos per dos detallets que l'han convertit en gamerús de plé dret. En un moment donat, tot i estant totalment parat, el xicot ha activat el que podriem dir, aleró del darrera, una parida de la Mercedes en aquest model, que eleva una part de la cua posterior, fent-ne un aleró (em pregunto quina força tindrà la frontisa per fer algun efecte aerodinàmic...). Una xul·leria noi! En parat ens saludaba amb el flap com si anes a sortir volant! El segon detallet, i més propi d'un quillo amb un cotxe tuneao ha estat quan ja passat el peatge, i fent cua com tothom altre cop... ha començat a donar acelerons amb tots els carburadors que aquesta maravella deu dur a dins. BROOOMMM! BRRRROOOOOMMMMMM!!!! Coi, això que ho faci la canalla vale nen! però un tio fet i dret? en plena caravana???? Au vinga titot! T'has guanyat el títol a pols! Gamarús de luxe!!!! I no s'en parli més...

El quatre potes, perdó, el quatre rodes

Tot i que de fet només volia retratar el gamerús de la vida digital, no em queda més remei. El quatre potes, millor dit, quatre rodes, ha de fer la seva presència. Me'l trobo cada dia, vulgui o no, a la carretera. No tots són iguals, ni hablar... hi ha tipus per aborrir.

Avui podria parlar-ne de dos. La nena-tú-vales-mucho-(menos-pa-condusí) i el som-hi-nois-tinc-un-camió-de-tres-parells.

El primer tipus ja està tipificat fa anys. Les dones al volant... en fí, no diré rés més. Hi ha honroses excepcions, segur que sí (sí home sí, no siguis dolentot!) però renoi... per qué cada cop que veig una bestiessa de les d'època a la carretera resulta que es una dona? Casualitat... Potser. Avui una de grossa. Surto del peatge, pel meu carril, l'esquerra (donat que paso per la Via T) i, oh sorpresa... un Golf de l'any de la pera, per evitar empotrar-se en un trailer (de fet, el fré serveix per aquesta tasca, per no fotra-se-la), fa una ziga-zaga i m'el trobo devant meu en un segon. Maco!!!! Apa nen, frena... (que tú saps per qué serveix el pedal) i menga't la bilis.... A una velocitat igual a la del trailer.... avança segura i ferma... Era una dona. Em mira amb cara de boja quan l'avanço. Però reina meva! Qué fas?? Si avances, fes-ho be!!!!!!

El segón, el camioner ufanos, aquell que porta 500 CV sota el cul i una pila de tones al darrera espitjant-lo, és el més perillos. Avança a un altre col·lega, amb una cuba plena i pesant. Però un fa pel carril esquerra (hi ha dos on passa l'acció) i a menys de 70Km/h, sense mirar ni per un moment si podia molestar a algú.... Qué carai! Ja frenaras!!!!! Doncs sí, ho he fet o si no em menjo fins la cabina del malait camió!!!! Un cop avançat, el tipus ni cas tú.... ell feliç. Una L el delataba. És del tipus ignorant-enginyos, però a la carretera!!!

Aneu amb vint ulls... perquè el perill és allà fora....

En Dilbert té raó

Dilbert, el personatge d'en Scott Adams, el tipus que es va cansar de pasar-se el dia clapant a la feina i va decidir fer-hi una tira còmica sobre els més foscos aspectes del management... Be, de fet l'inventor del Principi d'en Dilbert, que afirma que tots som idiotes... Us el presento així, en format breu, amb la tira que he rebut avui mateix. No per treure-li cap profit eh! no no... es que val la pena... Sembla feta a mida dels gamerussos de tipus 3, que algun dia ja tocarem... Cal dir qui són? :D

Tú mira, i si no saps anglés, és que ets un gamerús de tipus 4!!! ;D

Sentències mortals

No hi ha sistema a prova d'ignorants...
...perquè els ignorants són molt enginyosos!

Com a proves, els gamerussos d'ahir i avui. Del passat, alguns que han passat a ser lllegendes urbanes, com aquell paio que va posar un got de café encastrat a la safata del CD-ROM i després trucaba dient que "el posagots s'ha avariat". O aquell que trucaba desesperat perquè els disquets de la còpia de seguretat "no sortien" de la disquetera. Esclar, el molt animal els va empotrar entre les ranures que deixaba la disquetera i el xassís. Tres discos, un darrera l'altre, van entrar dins de la caixa del PC... Sort que eren discs flexibles de 5 1/4"...

El gamerús ignorant és un tipus fantàstic, plé d'imaginació. Allà on no arriba el seu coneixement, arriba la seva inconsciència més innata. Si tú has previst que l'usuari no pitji una tecla, ell pitjarà totes les altres, totes alhora, només per veure qué passa. Si tú penses que a ningú li pot passar pel cap tancar l'ordinador mentre s'està actualitzant tota la facuració en temps real, no has comptat amb la definitiva actuació del fuster de torn que està darrera la taula, posant-hi un endoll nou o qualsevol altre cosa... i li fa nossa el cable del PC, el treu i punt... Quan el mires amb cara d'assasí, el màxim que pot dir és "ui! que el torno a enxufar?". No home, fes-li un nús i pleguem tots...

Hi ha un ventall impressionant de malifetes d'ignorants caxondos i amb molta imaginació. Quan et pares a pensar potser els rars i extranys som nosaltres. Potser sí tú! Potser no hauriem de posar-nos tan nerviosos davant el que fa el gamerús quan desferma tota la seva energia vital.

Compte amb els ingnorants. Foragiteu-los de casa vostre!!

Sinónims

Els americans, que són molt llestos (com bons gamerussos que són), tenen una pila de termes per diferenciar tipus de gamerussos dins de la Societat de la Informació.

Alguns no tenen una descripció molt clara, com el tipic troll, esser tòxic on els hi hagi, que només es dedica a fer la vida impossible a tot aquell que troba en el seu camí. Intoxiquen foros, llistes, missatges, grups, comunitats senceres si cal. El seu únic objectiu és ser vist i aclamat. I si, és aclamat, per torracollons!

Dels termes que en podem treure el entrallat hi ha els següents:

geek: una persona inepte, inútil. Curios. Això pot quadrar amb alguns comportaments dels gamerussos. Però un geek també és un tipus realment boix per la tecnologia, del tipus que sigui.

lamer: aquest seria el personatge inepte, socialment parlant. Aplicat al tema que ens ocupa, no hi ha rés pitjor. I no per altre motiu que aquest: és irrecuperable. No hi ha qui el pugui canviar. Si et trobes un lamer al mig del camí, dona la volta, marxa, corre!

sucker: una traducció directe i sencilla seria imbécil. No li donem més voltes.

dork: si us dic que és sinonim de penis és fàcil entendre que també és un sinònim de persona insociable, inadaptada i inepte. Maco, molt maco.

nerd: aquest és inteligent, pero insociable, indaptat, potser amb el temps pot canviar i integrar-se. Inteligent, ho he dit ja? Doncs a veure si aquest caparró el feu anar per alguna cosa més que estudiar!!!!

I tú de quin tipus ets? Potser de cap, si tens sort.