Ara resulta que som adictes. Adictes a qualsevol cosa. La darrera, al Facebook les p·"%··%$.
Et trobes un dia que una personeta té una enganxada amb la cúpula del Carallibre, per haver-se queixat o per haver deixat anar com a una vintena de missatges seguits (cosa que és considera flooding*, i per tant fora de lloc). Doncs mira tú que en poques hores és munta un pollastre dimensional que no s'ho creu ni Déu que baixi del Cel. Jo pel mig vaig i proposo una vaga de brassos caiguts, i que el proper 1 de Maig ningú es connecti al Facebook. 24 hores. Un dia. Vamos! poca cosa! A més, l'1 de Maig és festa nois i noies... aneuvosen a pendre l'aire a la muntanya!!!
Doncs. No. Esgarrifances i crits, "yo no puedo estar sin él!!!!!". Osti, que no és l'Scotcht Brite això!!!!
Adictes. Adictes? O curts mentals? GAMARUSSOS!!!! Que no es pugui un desconnectar del Facebook ni un sol dia és patètic. Ens demostra que El Teléfono de la Esperanza no era inútil, que encara avui dia hi ha gent que no té la prou maduressa mental per anar solet pel món. Que necessiten els seus "amics" tot el dia. Si lleguim la història del Facebook i el seu origen, és inversemblant el que avui dia passa. Però tot i així, passa!
Preocupant. El pitjor es que ara els gamarussos estan en xarxa! Es multiplican!!! Visca las relacions humanes!!!! Són tan profundes... oi?
Fins i tot s'en fan pel·licules tú....
